EL CONTE DE LA
"FADA DEL QUER"
Autora: Rosa Ginesta Bombardó
RELAT CURT CREAT, DISSENYAT I PRODUIT PER
UBSU LA SEU COMERCIAL
Hi havia una vegada, un dia qualsevol, al Mercat de la Seu...
un padrinet, assentat en un banc, que explicava històries fantàstiques!
Sí, sí!, històries d’aquelles que et fan obrir els ulls, afinar les orelles i badar la boca.
Alguns deien que era un boig, altres que havia begut, i d’altres escoltàvem atentament per no perdre el més petit detall.
Aquell dia, la seva història era de les nostres contrades, i deia així:
- Escolteu amics de la Seu!, veieu aquella formosa Serra?
És la nostra Serra del Cadí! mireu que n’és de maca! A la primavera i a l’estiu, amb les postes de sol, il·lumina el seu quer rocós amb un vermell lluminós, igual que la cresta d’un gall; a la tardor, juga amb els núvols a fer dibuixos misteriosos; i a l'hivern, es cobreix d’un mantell blanc, brillant i majestuós.
Sabeu perquè passa això? doncs perquè allà dalt hi viu una fada encantada, a la que anomenen la Fada del Quer!
Són pocs els que l’han vist, i són menys els que l’han pogut trobar!. Però, diuen aquells que han tingut la sort de veure-la, que desprèn un resplendor que il·lumina tot el que hi ha al seu pas, deixant un alè d’esperança, il·lusió, i alegria. Porta màgia i benestar arreu!
Ella protegeix les nostres muntanyes i el nostre entorn. Té cura dels animals, de la natura, de la gent gran i dels infants. I junt amb els seus follets, dóna aixopluc als minairons, que romanen amagats a les nostres muntanyes durant tot l’any, fins que arriba Nadal."
Tots els que érem allà, vam dirigir la nostra mirada cap a la Serra del Cadí i era cert!, aquell dia brillava com mai! Era la fada que passejava amb els seus follets, il·luminant cada pedra, cada animalet i cada planta i arbre de la serra.
Aquell dia, els comerciants de la Seu, eren allà escoltant el relat del padrí, i un d’ells va dir:
- Que us semblaria buscar la Fada del Quer i demanar-li si pot venir a la Seu a portar la seva llum als nostres carrers?
- Sí!, és una gran idea! van dir tots.
El Comerç de la Seu, es va posar de cara a la feina, havien de trobar a la Fada del Quer!
Van començar a investigar i a preguntar a la gent de tot l’Alt Urgell i la Cerdanya, i com no als nostres veïns d’Andorra. Gent gran, gent jove, pagesos, caçadors, esquiadors i fins i tot a escaladors. Alguns deien que n’havien sentit parlar, altres que els hi semblava haver-la vist, però tots coincidien que quan caminaven per la Serra del Cadí, sentien quelcom que els protegia.
Després de donar-hi moltes voltes...estava clar! Els comerciants de la Seu, costés el que costés, havíem d’anar a la Serra del Cadí i trobar a la Fada del Quer!
Doncs som-hi!, motxilla a l’esquena i cap allà que vam anar!
Mentre fèiem camí, anàvem repassant tota la informació que teníem de la Fada del Quer, i més convençuts estàvem que l’havíem de trobar.
Vam recórrer formosos pobles que estan a resguard del quer rocós, i els seus camins ens van portar fins al Castell del Quer, entre el torrent del Coll del Quer i el del Solà.
Tot al nostre pas era màgic, sabíem que havia de ser per allà!
La neu brillava més que mai i l’aire fred ens acaronava mentre no paràvem de fer camí buscant la nostra fada.
Cansats de tant caminar, sense menjar ni aigua a la motxilla, ja començàvem a defallir!
Allà, entre les roques i unes vistes espectaculars, vam veure com baixava una llengua d’estels lluents... era el riu Quer i la Fada plantada al seu costat, que ens oferia la seva aigua per calmar la nostra set.
Vam quedar bocabadats de tanta bellesa i màgia, cap de nosaltres era capaç de dir ni mitja paraula.
La Fada, amb veu molt dolça, ens va dir:
- Que cerqueu per aquestes contrades?
I nosaltres, amb timidesa, li vam contestar:
- A tu, Fada del Quer!, et necessitem!
Necessitem alegria, il·lusió i màgia als nostres comerços i a les vides dels nostres vilatans!
Volem que tinguis cura de tots nosaltres i que ens donis força per seguir lluitant!
Vine amb nosaltres...porta la teva llum i la teva màgia a la Seu!
La Fada del Quer no va dir res!, va fer una rialla tendra i estenent els seus braços va il·luminar tota la Serra del Cadí, fent que la neu sembles una catifa plena de llums de Nadal i entremig petits animalons, que sortien dels seus caus, per admirar tanta bellesa.
De sobte, es va obrir un camí al mig de la neu i la Fada ens va dir:
- Seguiu aquesta drecera i torneu a casa. Feu saber a tots els vilatans, que cada Nit de Reis, baixaré a la Seu per compartir amb tots vosaltres la il·lusió, l’alegria i la màgia de la Fada del Quer!
I vet aquí, que des de llavors, ens visita cada nit de Reis i ens recorda a tots, que no hem de perdre mai les ganes de seguir treballant per la nostra Seu estimada.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte tan bonic ja s’ha acabat.